Judith Presagué Sorribes
per en 31 Març 2013
964 Vistes

Si, ho reconec; he caigut mil vegades amb la mateixa medre i, probablement si se'm poses al mig del camí tornaria a caure-hi. He plorat per qui no valia la pena i he rigut amb falses amistats, He sentit sempres que han quedat dissolts en l'aire, perduts en el temps. He dit paraules de les que m'arrepentiré tota la vida, i me n'han dit que mai oblidaré. He sentit la paraula t'estimo en un annel de desesperació, de por, de ràbia, d'incertesa, d'impotència. He tingut grans amics que sempre maixecaran, però també m'he cregut les mentides d'aquells que així es feien nombrar. M'he mirat al mirall i he sentit ganes de trencar-lo per no veure'm més i he desitjat mirar-me més estona perquè em veia bonica per uns segons. He mirat amb odi i amb fascinació. He après i he ensenyat. He escoltat i he set escoltada. He sentit que em llevava amb ganes de menjar-me el món i he sentit que el món es llevava amb ganes de menjar-me a mi. He odiat i odio els pensaments superficials de la societat. M'he sentit gran i petita. M'he torturat amb un pensament que ara ja ni tan sols recordo. He vist com algú que era la meva vida passava a ser un autèntic desconegut. He après que qui et vol, et busca; qyu t'estima no ho diu, ho demostra. M'han ensenyat que un silenci pot contenir mils d'emocions i que unes paraules poden estar buides. M'he estimat i m'he odiat. He dit que em rendia però sempre he acabat seguint endavant. He demostrat que tu ets el teu major enemic, però, al mateix temps ets qui millor t'enten. M'he fet preguntes que no tenien resposta. He escrit sentiments en un paper que mai ningú llegirà. He estimat sense ser estimada. He estat orgullosa dels meus passos i penedida dels meus actes. Suposo que tot això és el que m'ha ajudat a ser així: una mica bipolar, amb trets salvatges, i una mirada perduda en el temps, en busca de respostes. Però una de les lliçons mes importants que he après és que has de somriure, sempre. A l'enemic li rebenta. Però per sobre de tot, el més important que m'han ensenyat és que: si caus, t'aixeques.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.