Ho sé, molts em considerareu una completa boja, però ni tant sols sabeu a que ve aquesta manera d'actuar, alguns pensareu que sóc algu totalment contrari del que en realitat sóc, però la gran majoria d'aquestes persones no saben tot el que he patit, tot el que he somiat, tot el que he viscut, tot el que he plorat, i tot el que he rigut, la gran majoria sabeu el meu nom, no la meva història.
Veig com els dies van passant, davan els teus ulls, no tens temps de reaccionar, saps que és aquesta, que aquesta és la realitat, la teva realitat, i que és ara o mai, que has d'actuar, per el que realment vols, que ets tu mateixa, ets tu, la que un dia ha de mirar al passat i ha de ser capaç de dir, "he fet el que havia de fer, he aconseguit el que tinc gràcies a esforç, jo mateixa, he pogut amb tot", que aquesta petita persona que un dia va decidir el que volia, on volia arribar, aquella persona que en aquests moments és una més, aquesta, és la que ara, sortirà, i demostrarà el que val, demostrarà que pot amb tot i més, que la seva força és la més gran, que per molt que li costi, farà el possible per tenir el que vol, que si vols, pots, i demostrarà a aquells que un dia li van dir, "no podràs, és impossible", que solament has de dir, "no podre? miram".
A vegades simplement és l'impuls, l'impuls d'un sol instant, d'un segon, el segon, que et pot canviar la vida, que en aquell moment en que dius "ho faré", saps que és el moment, que estas preparada, que tens tot el que necessites, que ara és quan has de demostrar que pots, que vals, que si no ho fas tu, ningú ho fara per tu, fes-ho ara, potser demà serà massa tard, les oportunitats a vegades són uniques, no les deixies escapar.