És el meu temps, és la meva vida, és el meu moment, sóc jo, qui està aquí, qui decidirà, qui pensarà, i a poc a poc, sense presses tinc tota la nit per descobrir, fins que el sol em sorprengui al matí, i ara sí, aixecaré el vol, travessaré els núvols, aniré fins a l'horitzó, ja queda menys per arribar, sino sempre ens quedarà demà per continuar somiant.
Cap paraula, cap de les mirada, cap història amagada em diu res, i com en tot quan el sol s'apaga a la nit, els estels surten per brillar, tenint en compte tot el que hem viscut, mirant al cel, tot segueix igual, suposo que no vas entendre res de res, mira't bé, has aconseguit allò que un dia vas dir, i saps? ja n'hi ha prou de patir, ens hem quedat aqui parats, no veiem més enllà, però sentim com tot passa tan ràpid, que simplement ens deixem portar pel vent.
I t'hauràs d'enfrontar, t'ho dic abans que acabi al temps, no deixis que res ni ningú, esborri el teu somriure que, en qualsevol moment, algú se'n pot enamorar...