Judith Presagué Sorribes
per en 31 Gener 2013
809 Vistes

Potser el millor seria parar-se en l'instant, no avançar i quedar-se atrapada, o potser tancar-te en el teu món irreal, però potser el millor que pots fer es mirar endevan i córrer, córrer sense un camí allà on et porti el vent, on esperis tobar la felicitat, però defet aquest lloc no existèix, per ser feliç has de fer el que et faci ser-ho...
La vida es curta i a vegades no es fàcil afrontar la realitat i pensar que ja no estàs aquí amb mi, pero jo sé que tu d'es d'on siguis m'estaràs vigilan i no deixaràs que agafi el camí equivocat*
Sé que el mai sempre arriba i el per sempre un dia o altre s'acaba, però perquè passar-nos la vida pensan en el futur, deixa el passat enrera, vui el present i el que hagi de venir ja vindrà, solament deixa que el temps faci la seva funció!
I sí, a vegades, solament ens queda lluitar, lluitar per el que volem, a vegades, hem de buscar una raó per continuar, i treure forces d'on sigui, perquè a la vida se't presentaran molts obstacles que hauras de superar com puguis...
Potser no podré oblidar el que ah canviat, potser serà impossible que tot torni a ser com abans pero de fet, no hi ha motius per dir que una història no té fi, perquè a vegades, simplement les coses no són com esperes i has de emprendre un camí segons la situació..

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.